Carpe diem

Carpe diem.

Carpe diem és una expressió provinent del llatí que significa "aprofita el dia".[1] És un tema recurrent en la literatura occidental com a exhortació a no deixar passar el temps que se'ns ha brindat, o a gaudir dels plaers de la vida i deixar de costat el futur, que és incert. Té una especial importància al Renaixement, Barroc i Romanticisme.[2][3][4]Així mateix, es pot traduir com "aprofita el moment" o "viu el moment", és a dir, aprofita l'oportunitat i no esperis a demà, perquè pot passar que demà l'oportunitat ja no existeixi. El seu significat va anar variant des de “aprofita la vida que són dos dies” fins a “aprofita les teves capacitats que la vellesa tot ho encalça”.

És un dels Tòpics horacians, ja que va ser el poeta llatí Horaci qui va utilitzar per primera vegada aquesta expressió a l'Oda 1,11: "Carpe diem quam minimum credula postero" ("aprofita el dia, no confiïs en el demà").[5][6] En aquest poema d'Horaci, el poeta al·ludeix a Leucònoe, filla de Neptú i Telmiste, a qui aconsella despreocupar-se de la vida i divertir-se amb el present sense tenir por del que pot esdevenir en el futur.

  1. «carpe diem» (en castellà). Diccionario de la lengua española. [Consulta: 26 desembre 2021].
  2. Hyman, Wendy Beth. Impossible Desire and the Limits of Knowledge in Renaissance Poetry (en anglès). Oxford University Press, 2019-04-04, p. 79-80. ISBN 978-0-19-257440-4. 
  3. Maneiro Vidal, Manuel. Manual de Literatura EspaÑola. Segundo Curso. Del Barroco a la GeneraciÓn Del 98 (en castellà). Lulu.com, 2008-04, p. 97. ISBN 978-1-4092-0268-4. 
  4. Murray, Christopher John. Encyclopedia of the Romantic Era, 1760–1850 (en anglès). Routledge, 2013-05-13, p. 720. ISBN 978-1-135-45579-8. 
  5. Kaimowitz, Jeffrey H. The odes of Horace (en anglès). JHU Press, 2008, p. xvi-xvii. ISBN 0801889960. 
  6. Horacio Flaco, Quinto, 0065-0008 a. J. C.. Obras completas de Horacio. Librería de Perlado Páez, 1909. 

Developed by StudentB